Concert-conferència amb M.Teresa Garrigosa i Heidrun Bergander

MARIA TERESA GARRIGOSA I MASSANA. Nascuda a Barcelona, estudia cant al Conservatori Superior Municipal de Música amb Míriam Franchieri i Enriqueta Tarrés, i repertori amb Manuel García de Morante, on obté el premi extraordinari del Grau Superior de cant. Posteriorment ha treballat amb Xavier Torra, David-Wilson Johnson, Kurt Widmer i Viv Manning. 

Ha estrenat entre d’altres obres: l’Oratori d’Abraham de Josep Crivillé amb motiu de la inauguració del Centre Ecumènic Abraham durant els Jocs Olímpics de Barcelona (1992); l’obra Confidencias a Antonio Machado de Josep Lluís Guzman i Antich amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997); la segona escena de l’Oratori-ballet Homenaje a Marta Graham: Todo cambia, la única verdad de Ramon Humet (2007); l’obra completa per a veu i piano de Carme Talleda (2011 i 2022) i darrerament el Cicle de Cançons amb textos de Miquel Martí Pol, Els bells camins de Salvador Brotons (2023). Actualment prepara l’enregistrament de l’obra completa per a veu i guitarra de Mercè Torrents. Ha enregistrat per a Auvidis, La mà de Guido, Columna Música i també per a Catalunya Música i Radio Nacional d’Espanya.  Cal destacar: Verdaguer i el Lied Català (2005), Ramon Humet, Todo cambia la única verdad (2007), Compositores Catalanes – Generació modernista (2008), Jaume Bosch i Renard “Le roi de la guitarre”. Obres per a veu i guitarra (2010), Compositores catalanes – Generació noucentista (2014) i L’obra completa per a veu i piano d’Antoni Massana i Bertran (2014).

El 2013 obté el Màster en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb el treball: Les compositores modernistes: Una generació insòlita i aquell mateix any rep el VIII Guardó Felip Pedrell «per la recerca, recuperació i interpretació dels músics catalans». És doctora en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi: Les compositores catalanes del segle XIX: un impuls creador (2020). En ella es mostra i posa en valor l’excepcionalitat de l’obra creadora d’aquesta generació d’artistes. Compagina la seva activitat concertística i investigadora amb l’ensenyament del Cant a l’Escola Municipal de Música de Cambrils i al Conservatori Professional de Música de Vila-seca.

HEIDRUN BERGANDER. Nasqué a Alemanya. Becada per l’estat de Baviera, es llicencià en pedagogia musical, especialitat de piano, amb la concertista Caude-France Journès a l’Escola Superior de Música de Munich.  Es llicencià després en Educació de l’Oïda i Teoria de la Música a les Escoles Superiors de Música de Detmold i de Würzburg.

Des de 1993 viu a Catalunya, on ha obtingut els títols superiors de piano i de música de cambra al Conservatori del Liceu de Barcelona. Ha realitzat cursos de perfeccionament amb Hildegard Stenda, Yiya Díaz, Roger Vignoles, Mark Hastings, Arthur Schoonderwoerd, Dalton Baldwin, François Le Roux, Nicolas Krüger, Nicolau de Figuereido, Geoffrey Lancaster i Diana Baker, entre d’altres.

Ha donat recitals com a pianista solista, fortepianista, pianista acompanyant i també amb grups de cambra a Alemanya, França, Gran Bretanya, Catalunya i Espanya.

Ha participat en programes d’òpera infantil del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i en activitats musicals que organitza la Fundació “la Caixa”.

Ha enregistrat un disc compacte per “La mà de guido” amb la soprano Maria Teresa Garrigosa amb cançons de compositores catalanes de la generació modernista.

És membre del Cor de cambra femení Scherzo amb el qual ha realitzat nombrosos concerts arreu d’Espanya.

Actualment és cap del departament de música de cambra i repertorista de cant i d’instruments de vent al Conservatori Professional de Música de Vila-seca.

Al darrer terç del segle XIX hi ha un nombre important de dones per a les quals compondre música ja no és una simple distracció amable o bé una qualitat més per afegir a la seva targeta de presentació en societat. Se senten interpel·lades pels nous moviments de modernitat iniciats les darreres dècades del XIX i que abracen el tombant de segle. Som davant d’unes dones que valoren la seva creació i la difonen de manera professional i curosa encara que no els calgui fer-ho per guanyar-se la vida. Totes elles destaquen per tenir un catàleg de composicions important, tant en nombre com en qualitat. Van excel·lir com a artistes i com a dones compromeses amb el seu temps. La seva labor musical sovint va acompanyada d’una intensa tasca de compromís social i de creació artística que depassa els límits de la seva activitat musical. Són les compositores del període modernista.

L’any 1906 Eugeni d’Ors programa l’articulació d’un moviment de renovació artística a Catalunya. El noucentisme és un pas endavant en el camí de la consciència creativa i en són elements essencials l’atracció pel classicisme grec com a substrat del país i el mediterranisme. Seguint el fil d’Ariadna que ens marquen les modernistes, ens trobem amb una generació ingent d’artistes amb trets marcadament distintius: les compositores noucentistes. Totes elles foren dones compromeses amb el seu temps i com a tals exerciren d’intèrprets, pedagogues, crítics musicals, escriptores, flolkloristes i directores d’orquestra i cor.

En aquest recital s’interpretaran obres de Narcisa Freixas, Matilde Escalas, Carme Karr, Isabel Güell, Lluïsa Casagemas, Onia Farga, Blanca Selva, Maria Infiesta, Margarida Orfila, Paquita Madriguera i Montserrat Campmany. L’obra d’aquestes  artistes, escollides del total d’una llista de prop de vuitanta-cinc compositores comptabilitzades fins aquest moment, nascudes del 1850 al 1901 de les quals tenim obra editada, és un clar reflex dels corrents musicals propis de l’època que van viure. Molts pocs anys separen la “generació modernista” de la “generació noucentista” però l’evolució és evident i el pas de gegant assolit importantíssim. Tot i que no disposem gairebé d’estudis especialitzats en el camp de les compositores al nostre país, la qualitat de la seva música reflecteix aquest canvi que fa que les seves composicions passin a ser escoltades del ”saló de música a la sala de concerts”.

M. Teresa Garrigosa i Massana

Les compositores catalanes del segle XIX i tombants del segle XX:

les generacions del període modernista i noucentista

“Del Saló de música a la Sala de concerts”

Narcisa Freixas i Cruells (1859-1926)

L’ametller                                                                                Joan Maragall

Carme Karr i Alfonsetti (1865-1943)

La non-non dels papallons                                                   Apel·les Mestres

Matilde Escalas i Chamení (1870-1936)

La flor del lliri Frederic Soler (Pitarra)

Isabel Güell i López (1872-1956)

Cançó trista                                                                            Apel·les Mestres

Lluïsa Casagemas i Coll (1873-c. 1942)

Rialla d’abril                                                                            Apel·les Mestres

Onia Farga i Pellicer (1878-1936)

Cant de la gitana                                                                    Frederic Pujulà

Blanca Selva i Henry (1884-1942)

Cap al tard                                                                              Joan Llongueras

María Infiesta i Argüeso (1886 – 1960)

¿Qué es poesía?                                                                    G. Adolfo Bécquer

Por un beso                                                                            G. Adolfo Bécquer

Margarida Orfila i Tudurí (1889-1970)

El rossinyol                                                                            Roser Mathéu

Paquita Madriguera i Rodon (1900-1965)

La nina de marfil                                                                    Paquita Madriguera

Montserrat Campmany i Cortés (1901-1995)

Filant                                                                                       Geroni Zanné