AUTOUR. Els hàbitats de Nicole Florensa

Des de finals dels anys cinquanta, cada estiu quan Nicole tornava al Baix Penedès amb el seu marit i els amics intel·lectuals de París, gaudia descobrint les terres de l’entorn, visitant monuments històrics, muntanyes, boscos, platges, rius... Estimava la naturalesa i el contacte amb el sol del Camp de Tarragona, que la inspirava i tenyia de daurat la seva pell. Aquest any 2026 ens submergim en la commemoració del seu naixement i incidim una vegada més en reivindicar-la com a creadora. No només pel que suposa pel territori haver creat la Fundació Apel·les Fenosa, sinó, sobretot, com a artista.

Els gravats, les aquarel·les, les fotografies o la pintura són les eines amb les quals Nicole Florensa sintetitza el present que l’envolta. En ella, l’enfora és el que està dins. La seva visió exploradora s’adscriu a la voluntat de captar i interpretar el món exterior des d’una manera de viure basada en la llibertat, els gestos senzills i la mirada aguda que transcendeix formes i escales. Centrant-se en el detall o extraient la part del tot, aconsegueix convertir aquelles parcel·les d’instants en protagonistes.

Fugint de la tradició acadèmica i influenciada per pintors i gravadors japonesos. Els seus primers gravats al burí es remunten a 1962 i permeten reconèixer en el detall el domini de la tècnica. Des de 1970 Nicole es converteix en una virtuosa de la tècnica a la manera negra, la qual permet que, a partir d’un negre total, s’obtinguin els blancs de l’estampació.

Comissariat: Nekane Aramburu, directora  Fundació Apel·les Fenosa