MAMT QR

Noia italiana és una aquarel·la que Josep Tapiró i Baró (Reus, 1836 – Tànger, 1913) realitzà durant una estada a Roma entre 1862 i 1871.

El Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona

Proclamada la II República, l’any 1931, la Generalitat de Catalunya bastí un important projecte a l’entorn de la cultura del país. La creació del Taller- Escola de Pintura i Escultura a Tarragona, suposa l’existència a la província d’un centre capdavanter en la formació d’arts plàstiques.

Les gràcies (1898), una obra de Josep Sancho Piqué (Marçà, 1872-1959) emmarcada dins del realisme tradicional, d’arrel academicista, en el qual es valora primer de tot l’ofici, el bon gust, els temes dignes i la composició clàssica.

Diana és una escultura en bronze, obra de Santiago Costa i Vaqué (Móra d’Ebre, 1895- 1984) realitzada durant la dècada de 1930.

La esfinge de Roscoff (1910) obra de Josep Nogué Massó mostra una panoràmica de l’escarpada costa de Bretanya, més concretament la localitat de Roscoff.

Espai expositiu dedicat a l'obra dels artistes que van viure el canvi del segle XIX al XX.

Aqua et tempus va ser pensada especialment per a l’espai on està ubicada, la Capella, reminiscència de l’antiga Casa Martí, i on actualment es troba ubicat el MAMT.

El Museu d’Art Modern de Tarragona rebé l’any 1968 el llegat d’una gran part de l’obra de l’escultor Julio Antonio (Móra d’Ebre, 1889 – Madrid, 1919). Aquest llegat disposava també de nombroses fotografies, correspondència a la família i als amics i objectes d’ús personal com la seva bata de treballar i les eines que utilitzava al taller.

Julio Antonio es va fer un motlle de les seves mans per utilitzar-les com les mans de l’heroi ferit del Monument als Herois de 1811 i d’aquesta manera aconseguir que fossin tan versemblants com fos possible.

La maqueta del Monument als Herois de 1811 és el treball definitiu a partir del qual s’havia d’erigir el monument que actualment trobem a la rambla Nova de Tarragona. Per problemes pressupostaris Julio Antonio va haver d’allargar en el temps l’execució de l’escultura i no la va poder projectar en la mida monumental que té en l’actualitat.