La soledad del atleta (1992) / Citius, altius, fortius (1992)
La llarga projecció artística de Mariano Rubio (Calataiud, 1926) es caracteritza per l’absoluta coherència que sorgeix de la seva adscripció als ideals renaixentistes aplicats plenament a l’art, no només en la producció pictòrica i gràfica, sinó en la tasca com a docent i, també, en l’àmplia tasca com a estudiós de l’art gràfic.
CONTEMPORANEÏTAT
La democratització del sistema polític que facilità el desenvolupament artístic intern i les relacions internacionals, així com la intensa comercialització del fenomen artístic, propiciaren, als anys vuitanta, un fort desenvolupament de les arts plàstiques. Tot i això, a la darrera dècada del segle l’entusiasme va decaure, però no el treball i la qualitat dels artistes.
Gonzalo Lindín, Paisatge (1983)
Astrònom (1970)
Estilita (1952)
L’estilita és una figura recurrent en l’obra de Lluís M. Saumells (Gironella, 1915 – Tarragona, 1999), un objecte d’investigació que el portà a l’abstracció i a la reducció elemental de les formes.
Un estilita era un tipus d’anacoreta cristià que vivia en solitari, aïllat de la comunitat, per tal d’evitar temptacions i que dedicava la seva existència a l’oració i la penitència, vivint sobre una plataforma col·locada dalt d’una columna o pilar.