EDUCACIÓ, MUSEUS I CULTURA PER A LA PAU. CONSTRUINT PONTS DES DE L'ART
VIII JORNADA DE PEDAGOGIA DE L'ART I MUSEUS
DIMECRES 6 D'ABRIL DE 2011
La tasca educativa dels museus és entesa, cada cop més, en relació amb el seu context. L’arrelament al medi i el contacte i col·laboració enriquidors amb altres institucions culturals i educatives són actius importants en el quefer dels educadors de museus i aules. Quan l’entorn on s’ubica la institució museística s’embarca en un projecte de ciutat, en una celebració o en una efemèride de sentit col·lectiu, els educadors es troben davant l’oportunitat de vincular de noves maneres la seva feina amb la comunitat, i crear complicitats i sinergies amb altres institucions i actors de l’escena social i cultural. Aquest és el cas: “1811: Tarragona assetjada” és un projecte de ciutat que commemora un fet del nostre passat col·lectiu. Centres d’ensenyament, Universitat, museus de diversos àmbits, es disposen a col·laborar en el que vol ser una efemèride ciutadana d’abast ampli a partir d’un pretext històric.
El Museu d’Art Modern, amfitrió de les Jornades de Pedagogia de l’Art i els Museus, no podia restar al marge d’aquesta iniciativa. Un dels landmark més populars de la ciutat de Tarragona és l’escultura urbana que corona una cèntrica cruïlla, coneguda col·loquialment com “els Despullats”. Es tracta, com ja se sap, de l’escultura commemorativa que va fer Julio Antonio en al·lusió a la resistència al setge, durant la Guerra del Francès.
I Julio Antonio és, precisament, un dels artistes destacats al Museu, on es documenta, a més, part del procés de gestació d’aquesta obra. Però més enllà d’aquest fet circumstancial, el que ha determinat l’emmarcament de les Jornades de Pedagogia de l’Art i els Museus en el programa “1811: Tarragona assetjada” ha estat la voluntat d’implicació amb un projecte de ciutat a què fèiem referència més amunt.
Però, quin vincle hi ha entre l’activitat educativa dels museus i el setge de Tarragona? De segur que l’anàlisi de la formalització èpica d’un fet històric a través de l’escultura, com fa Julio Antonio, donaria peu a saberuts estudis de tall sociocrític o historiogràfic. Pensem, no obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem que la commemoració d’un fet d’armes esdevingui pretext per reflexionar com les arts ens ajuden a crear una cultura de pau, mediació, diàleg. Un dels compromisos de l’educació com a motor de canvi social ha de ser fonamentar la convivència i desterrar el conflicte violent. Nombroses experiències plantejades des de museus donen fe del potencial de l’art a l’hora de comprendre les arrels dels conflictes, fomentar el diàleg i educar per la pau.
PONÈNCIES:
Arte y conflictos bélicos.
José Carlos Suárez.
Professor Titular de Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili
Reactivando la imaginación
Pablo Martínez
Educación y Actividades Públicas CA2M Centro de Arte 2 de Mayo.
Entre el documental i el gest poètic. Pràctiques artístiques després de la Segona Guerra Mundial
Tonina Cerdà
Responsable de Projectes Educatius MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Retos y obstáculos en la difusiónde la cultura de paz
Idoia Orbe.
Responsable del Departamento Educativo del Museo de la Paz de Gernika
L’experiència creativa d’un procés. Art i cultura de la violència
Diego Gil Moreno de Mora Martínez i Francesc Sabater Margalef
Autors de les instal·lacions artístiques “Sang” i “Refugiats”, exposades al MAMT en motiu d’aquesta Jornada
Galeria d'imatges
