ART, EDUCACIÓ I COMUNITAT. PROJECTES ARTÍSTICS I INTERVENCIÓ EN CONTEXTOS SOCIALS
XII JORNADA DE PEDAGOGIA DE L'ART I MUSEUS
29 D'ABRIL DE 2015
Una part important de l’aventura creativa del segle XX, i del que hem recorregut del segle XXI, s’ha orientat cap al paper social de les arts. El propòsit de dotar el quefer dels artistes d’un sentit social, compromès, la seva voluntat de participar en l’arena del debat col·lectiu, no són idees noves. Contra la idea de l’artista encasellat en la soledat del seu estudi, una àmplia nòmina d’artistes, escriptors i músics ha entès, des de Goya fins als nostres dies, les possibilitats de les arts per assenyalar, a vegades de manera rotunda, inequívoca, descarnada, realitats potser incòmodes que fan abaixar la mirada dels seus conciutadans.
Els canvis de forma i de significat que han experimentat les arts en les darreres dècades han propiciat un eixamplament de les pràctiques que agrupem sota l’epígraf art. Ara ens plantegem seriosament la possibilitat que l’art no sigui (solament) el resultat del treball individual d’un creador singular, sinó el producte d’una interacció col·lectiva. Entenem també que les arts no han de funcionar, necessàriament, en un mode de transmissió vertical, des de la cultura d’experts (encarnada en el museu) cap a la col·lectivitat, que hom suposa ignorant i àvida de productes culturals d’excel·lència. Ben al contrari, una de les formes en què s’està redefinint el rol de l’artista és com a catalitzador de projectes que incideixen en una realitat concreta, en un context específic, amb incidència en un grup humà determinat. L’artista s’immergeix en un barri, en un casal d’avis, en un centre de secundària o es compromet amb un col·lectiu dels que solem catalogar com “en risc d’exclusió”. Escolta, acompanya, catalitza inquietuds i projectes, i aporta el seu bagatge des dels sabers artístics per donar-los forma visible.
Atents a aquesta nova sensibilitat social, concretada en contextos específics i coconstruïda amb persones i grups potser aliens a la institució art, molts museus entenen la seva tasca educadora com un esforç per acollir i donar suport a aquest tipus de projectes. A les XII Jornades de Pedagogia de l’Art i Museus, tindrem ocasió de conèixer i compartir les idees en què es fonamenta aquesta nova manera d’entendre la funció social de l’art i els museus, i sentirem, de la mà dels seus impulsors, el relat d’algunes de les experiències més interessants que s’han fet al nostre país en aquesta línia.
PONÈNCIES:
Comunidades y centros de arte: zonas de contacto y de fricción. procesos pedagógicos desde el área de mediación de Tabakalera
Leire San Martín
Responsable de mediación TABACALERA-Donostia, Centro Internacional de Cultura Contemporánea
Prácticas pedagógicas inclusivas en museos de Arte Contemporáneo
Pablo Coca
Coordinador de educación. Museo Patio Herreriano de Valladolid. Profesor asociado Didáctica de la expresión plástica. Universidad de Valladolid
Artibarri, comunitats creatives per al canvi social
Francisco Rubio
Cooperativa la Fundició
Àgia Luna
Coordinadora General Associació ARTIXOC
Contaminar, indisciplinar, desdibuixar
Ramon Parramon
Director artístic d’ACVic Centre d'Arts Contemporànies de Vic
Somien els projectes de mediació en institucions artístiques de proximitat?
Cristian Añó
(Sinapsis) Coordinador de microRavals i co-coordinador de Pedagogies de Fricció
Galeria d'imatges
