Tarragona, un passeig per l'escultura pública

Educació Infantil: I5 / Educació Primària / ESO / Batxillerat

Us proposem un recorregut molt singular per conèixer una part de les escultures que es troben a la via pública de la ciutat de Tarragona. Aquesta activitat la podeu realitzar de manera autònoma mitjançant un dossier que us hem preparat, però també es pot realitzar de manera virtual durant la visita al MAMT.

Partint de l'eix que travessa la Rambla Nova, passant pel Balcó del Mediterrani i continuant pel passeig de Sant Antoni, el recorregut acaba al Museu d'Art Modern. Al llarg d'aquest camí podreu reconèixer i conèixer les obres, els artistes i els aspectes relacionats amb el context que els és propi: la ciutat.

Al Museu coneixereu les seves col·leccions, relacionar-les amb les escultures de la via pública i, a través d'elles, els autors més importants de la demarcació de Tarragona durant els darrers cent anys.

 

OBRES QUE ES TREBALLARAN

     1.  La Torre dels Vents, d’Antoni Mas

     2.  Quatre de vuit de Francesc Anglès

     3.  Al·legoria del mar, Al·legoria de la terra, Al·legoria de l'estalvi i Al·legoria del treball de Salvador Martorell

     4.  La Font del Centenari de Josep Viladomat

     5.  Tarragona als Herois de 1811 de Julio Antonio.

     6.  Josep Pau Virgili i Sanromà de Josep Agustí

     7.  Monument a Roger de Llúria de Feliu Ferrer Galzeran

     8.  Nen amb Oca de Josep Pujol Montané

     9.  Thales de Lluís Saumells

    10. Cèsar August de Joan Rebull

    11. Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona

 

* No és imprescindible realitzar la visita autònoma a les escultures de la via pública.

 

EL TALLER#

Educació infantil, primària i especial

Crearem la nostra pròpia escultura tot fixant-nos en les escultures que hem vist a la via pública i al Museu. Experimentarem amb el fang, la seva textura, la temperatura i practicarem la tècnica del xurro, pessigarem i incidirem sobre el fang per fer diverses textures, etc.

ESO i Batxillerat

Formarem petits grups i hauran de realitzar un projecte d’escultura pública, tot determinant els diferents aspectes del monument com ara el tema i títol, la ubicació, els materials, les mides, etc.

Un cop realitzar aquest exercici, es facilitarà als alumnes una sèrie de materials que els permetran realitzar una petita maqueta del seu projecte.

Per finalitzar, hauran de presentar i justificar davant dels seus companys de classe. Establirem així un debat sobre el significat, la importància de les obres d’art a l’espai públic i les característiques que han de tenir per ocupar aquest espai.

# El taller de modelar una escultura no es realitzarà si venen dos grups el mateix dia i no es disposa de temps suficient.

 

 

PER SABER-NE MÉS:

 

 

La Torre dels Vents és una estructura d’acer creada per Antoni Mas Castelltort (Vila-seca, 1949) i construïda a la factoria Schwartz Hautmont de Tarragona.

L'escultura està formada per un prisma central suportat per una gran arcada parabòlica i un penell circular a la part superior de quatre metres de diàmetre que oscil·la amb la força del vent. El monument fa 30 metres d’alçada i està coronat per un parallamps de 2 metres. Una de les característiques d’aquesta monumental escultura és el complex sistema d’il·luminació intern que durant la nit va canviant amb diferents seqüències lumíniques. 
Segons el seu autor l’escultura està inspirada en “les indústries dels voltants de Tarragona” i, representa “el moviment i el treball dels tarragonins.

En un inici aquesta escultura va rebre el nom de L’Encís Bellugadís, títol proposat pel propi escultor, encara que posteriorment l’alcalde de la ciutat d’aquell moment, Joan Miquel Nadal la va batejar amb el popular nom de La Torre dels Vents.

Més informació sobre l'autor

 

L'escultura Quatre de vuit s'erigí a la Rambla Nova l'any 2000, desprès de fer una consulta pública als ciutadans per decidir-ne la ubicació. Francesc Anglès acabà de modelar les 222 peces que formen la pinya, el tronc i el pom de dalt del castell, així com el grup de gralles, timbalers i el cap de colla, l'any 1993. L'escultor modelà les figures amb les seves mans i utilitzà escaiola i benes per després passar-les a la matèria definitiva, el bronze. Al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona podem contemplar una altra escultura de Francesc Anglès, Homenatge a Julio Antonio (1995-96) ubicada al pati del museu.

Més informació sobre l'autor

 

L'arquitecte Antoni Pujol i Sevil projectà la construcció de l'edifici de la Rambla Nova, núm. 100 on s'ubica la seu central de "La Caixa", (1951-1953). L'any 1954 s'encarregaren a l'escultor Salvador Martorell, quatre escultures per a la façana de l'edifici. Les figures de caire clàssic representen les al·legories al treball, a l'estalvi, al mar i a la terra. Estan col·locades per parelles, dues a la façana de l'edifici, a dreta i esquerra de la porta principal, dins d'unes fornícules i les altres dues a la part superior, coronant els laterals de l'edifici.

Més informació sobre l'autor

 

 

L'any 1952 s'encarregà a l'escultor Josep Viladomat una font que en principi s'havia d'ubicar al Passeig de Gràcia de Barcelona però que posteriorment es traslladà a Tarragona. L'any 1954, amb motiu de la celebració del centenari de la Rambla Nova de Tarragona, s'inaugurà aquesta font que se situà al final d'aquest passeig. L'any 1992 s'iniciaren les obres de construcció de l'aparcament subterrani a la Rambla i l'escultura fou desmuntada. Durant aquest període, a causa del deteriorament de la pedra es van fer còpies de l'original. Un cop finalitzades les obres a la Rambla, la font es va desplaçar uns metres més avall de la seva primera ubicació per tal d'ordenar el trànsit.

Aquest grup escultòric simbolitza els diferents continents i els punts cardinals. Una figura amb trets africans acompanyada d'un hipopòtam representa el continent africà. Una figura amb trets asiàtics i acompanyada d'un elefant representa al continent asiàtic. Una figura amb trets indígenes americans acompanyada d'un cocodril representa el continent americà i una figura amb trets europeus acompanyada d'un ós i la seva cria, representa al continent europeu i a Oceania.

Més informació sobre l'autor

 

El 24 de desembre de 1909 l’Ajuntament de Tarragona acordà la realització d’un monument en memòria dels defensors de la ciutat del setge del general Suchet, el 1811.

L’11 d’abril de 1910, la Corporació Municipal convocà un concurs de caràcter restringit per a la seva execució, convidant a participar-hi als escultors Carles Mani, Anselm Nogués i Julio Antonio. Julio Antonio (Móra d'Ebre, 1889 - Madrid, 1919) fou l’artista guanyador del concurs amb un dels dos projectes que havia presentat i, la notícia es donà a conèixer el 9 d’abril de 1911. El 23 de setembre de 1911 es posà la primera pedra del monument al seu emplaçament, la Rambla de Sant Joan (actual Rambla Nova), a la cruïlla amb els carrers de Cañellas i d’Ixart; al maig de 1911 ja s’havia alçat el basament i l’enjardinament, però la malaltia pulmonar que afectava Julio Antonio retardà l’execució definitiva. A més, dificultats per a la concessió del bronze per a la fundició, portaren a que Julio Antonio no pogués veure la seva obra finalitzada, ja que morí el 23 de febrer de 1919.

Finalment, l’any 1920, l’Ajuntament de Tarragona delegà en el deixeble de Julio Antonio, Enrique Lorenzo Salazar (Zamora, 1883 - 1928), la responsabilitat de la supervisió de la fundició que es contractà amb l’empresa Mir y Ferrero de Madrid. El 9 de febrer de 1922 es mostra per primer cop l’obra al Museo de Arte Moderno de Madrid, abans del seu trasllat a Tarragona. Després de l’èxit aconseguit per l’escultura a Madrid, resultà incomprensible el posicionament d’un sector de ciutadans qüestionant la ubicació de l’escultura a la Rambla de Tarragona. El resultat fou la col·locació del Monument al Museu Arqueològic de Taragona, aleshores situat en una part de l’edifici Consistorial, a la plaça de la Font de la ciutat.  

La instauració de la II República, l’any 1931 propicià la col·locació definitiva del monument el lloc que inicialment s’havia escollit, i el 24 de setembre del mateix any s’inaugurà oficialment el Monument en presència de les autoritats locals, de la mare i altres familiars de Julio Antonio.

Més informació sobre l'autor

 

Aquesta escultura ret homenatge a Josep Pau Virgili i Sanromà (Tarragona, 1895-1993) impressor i historiador tarragoní que al llarg de la seva vida va recopilar tot un seguit de documentació de persones i fets vinculats a ciutat de Tarragona. L'escultor Josep Agustí (Montblanc, 1956-1995) representà el Sr. Virgili assegut en un banc de la Rambla Nova, al final de la seva vida, portant un exemplar del diari de Tarragona a la mà i el seu inseparable bastó; du una gorra i a la butxaca dreta de la jaqueta un llibre on figura la inscripció: "L'Excel·lentíssim Ajuntament de Tarragona al Sr. Josep Pau Virgili i Sanromà. Tarragoní fidel (1895-1993). Tarragona, Maig 95"

Més informació sobre l'autor

 

Aquest monument de 4,5 metres d'alçada ens mostra la representació de l'almirall Roger de Llúria (Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria, 1250 - València, 1305) que va servir el monarca Pere III "el Gran" al segle XIII.

Vestit amb l'armadura i el casc propi de l'època, mostra, amb el braç dret alçat, la vara de comandament i amb l'altra mà assenyala el terra.

A la cuirassa porta un lleó rampant que juntament amb la seva expressió li confereixen un caràcter de força i valor. Aquest monument es troba erigit damunt d'un gran pedestal de pedra de Floresta esglaonat de 6 metres d'alçada, ornamentat amb escuts de pedra de la ciutat de Tarragona i de la família Llúria. També s'hi mostren dos relleus escultòrics en bronze, amb seqüències de la conquesta i la vida del personatge. 
El disseny del pedestal fou encarregat a l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926). En principi, es va fer un pedestal, però va resultar massa gran per l'emplaçament de l'escultura; es va optar per fer un segon acabament del pedestal més piramidal i d'acord amb la mida de l'obra.

La ubicació d'aquest monument d'esquena al mar també va ser motiu de polèmica.

Més informació sobre l'autor

 

 

El 27 de setembre de 1946 s'inaugurà l'arranjament del passeig de les Palmeres, aleshores Paseo Calvo Sotelo. En el recinte s'instal·là una font amb una escultura de Josep Pujol Montané (Torredembarra, 1893 - 1978) anomenada Nen amb oca. L'any 1948 uns mariners anglesos, procedents del vaixell Basingdale la trencaren en un acte d'incivisme. Fou esculpida de nou el 1948 per l'artista Ignacio Pallàs seguint el model de l'escultura anterior, que havia estat reconstruïda pel delineant de l'Ajuntament de Tarragona el senyor Riera.

 

Thales és un monument de 3,5 m d'alçada realitzat per l'escultor Lluís M. Saumells (Gironella, 1915 - Tarragona, 1999) l'any 1977 i que representa al filòsof i astrònom grec Thales de Milet (Milet, 635 aC -  545 aC) observant el firmament.

L'estilitzada figura, amb les mans recollides sota la cara, conjuntament amb el material, bronze daurat i polit, i l'expressió del rostre ofereix un aspecte realment místic. Té el cos configurat en ascensió regressiva, és a dir, amb els membres inferiors plens i musculats, mentre que les espatlles i el cap esdevenen de petites dimensions.

L'escultura, encarregada a Lluís M. Saumells l'any 1977 per una empresa d’Alcalá de Henares, actualment propietat de l’empresa química BASF, va ser cedida a l'Ajuntament de Tarragona l'any 2000 i el 24 d'octubre d'aquell mateix any fou col·locada al seu emplaçament actual, a l'estany dels Jardins de la Reconciliació de Tarragona. La seva col·locació en aquest espai també va significar un homenatge al seu autor, mort com a conseqüència d'un accident de trànsit a pocs metres d'allí, a la Via Augusta, l'any 1999.

 

Més informació sobre l'autor

 

Amb motiu de la inauguració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el 13 de juny de 1960, s'ubicà aquesta escultura a l'exterior de l'edifici Arqueològic, mirant al mar.

Joan Rebull va representar el sòbria Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August  (Roma o Velitrae, 63 aC - Nola, Nàpols, 14 dC), jove i amb toga.

En el tractament d'aquesta obra hi predomina un clar classicisme de les formes; el seu rostre denota un gran hieratisme mentre manté les seves mans en un clar gest d'orador, com si volgués dirigir unes paraules als ciutadans que es troben sota els seus peus.

Més informació sobre l'autor

 

Galeria d'imatges