ART I PEDAGOGIA AL MUSEU
I JORNADES DE PEDAGOGIA DE L'ART I MUSEUS
12 i 14 d'abril de 2000
La manera com actualment entenem els museus d'art ha variat notablement en les darreres dècades. Les antigues nocions acadèmiques que entenien el museu d'art com un mausoleu per a la contemplació de l'obra dels mestres ja no té sentit. Tal i com el temps ha esborrat de la nostra memòria col·lectiva l'autoritat acadèmica en art, també la institució museu s'ha preocupat al llarg d'aquest segle per a connectar-se amb el seu temps. Vinculat a una disciplina complexa, creativa en constant estat de mutació, el museu d'art ha hagut de fer un esforç -probablement major que qualsevol altre tipus d'institució museística- per a copsar i fer seu un present sempre nou.
En aquest esforç per encalçar el ritme d'un àmbit de la creativitat constantment redefinit, el museu d'art ha hagut de plantejar-se modes i maneres d'apropar la creació artística a sectors de públic com més amplis millor. És força habitual que els museus d'art comptin amb departaments pedagògics que malden per fer descobrir la riquesa de sentits, valors formals, expressivitats, sensibilitats que rauen en els objectes que qualifiquem com a "artístics". Vet aquí una empresa tan dificultosa com necessària, especialment si pensem en les noves generacions.
L'educació formal, per la seva banda, ha anat interessant-se de forma creixent, en els darrers anys, pel desenvolupament de les capacitats analitico-artístiques com un àmbit rellevant de l'educació artística. L'univers visual en que és immers l'alumne d'educació infantil, primària i secundària és una part essencial de la cultura. Les arts visuals tenen un paper potencialment bàsic en la construcció d'una percepció qualitativa i crítica de les imatges.
El museu d'Art en conseqüència, constitueix una font enormement rica en propostes didàctiques.
Davant l'enorme influència de la cultura de masses, habitualment dominada per la banalitat, els museus d'art poden suposar un espai per a la descoberta on ensenyar a exercir una mirada més rica, més atenta, més viscuda. Per això la feina didàctiques feta des del museu ha de trobar les vies capaces de connectar amb sectors cada cop més amplis, especialment entres els més joves. Propostes lúdiques, treball analític, coneixement, experiència, joc. El repte de posar en relació la pedagogia, l'art i els museus ens dóna peu a reflexionar i confrontar parers en aquestes jornades.
12 D'ABRIL DE 2000
Ponències
La formació de l'educació de museus en el context del postgrau "Museus i Educació" de la Universitat de Barcelona
Laura Trafí i Carla Padró
Professores de l'àrea d'Art i Educació del departament de Dibuix de la Universitat de Barcelona. Co-coordinadores del curs de post-grau "Museus i Educació".
El Museu del visitants
Eulàlia Bosch
Directora del Departament Pedagògic del Museu d'Art Contemporani de Barcelona del 1995 al 1998. Col·laboradora en programes pedagògics de la Fundació "la Caixa".
Art Contemporani, museus, adolescència, joventut
Abel Figueres
Artista, crític d'art i professor d'educació visual i plàstica a l'ensenyament secundàri.
Mirar, pensar, crear: L'experiència del museu entorn de l'educació en art
Hermínia Bas i Rosa Eva Campo
Responsables del Servei Educatiu per a escolars del Museu d'Art de Girona
Taula rodona: Pedagogia de l'Art i Museus
Joan Casals
Assessor d'educació visual i plàstica a les escoles del Camp de Tarragona
Glòria Cot
Artista visual i professora de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus
Albert Macaya
Professor de l'Àrea de Didàctica de la Expressió Plàstica de la Universitat Rovira i Virgili
14 D'ABRIL DE 2000
Sessió pràctica al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona
Coordinadora: Marisa Suárez
Galeria d'imatges
