Abelló, Joan

Joan Abelló, fill de Neus Prat i Miquel Abelló, va néixer en una casa humil del carrer Lluís Duran de Mollet, on el seu pare, llauner, hi tenia el taller.

Abelló, de ben petit va ser un nen amb problemes de salut, i es quedava reclòs a casa durant moltes estones, pot ser, per això, va desenvolupar una gran sensibilitat artística. Primer volia ser escriptor, després es va sentir atret per la música, i finalment es va decantar per la pintura. Qui el va acabar de convèncer, va ser un pintor de Mollet anomenat Castellsagués, que un dia estava pintant a l'aire lliure, i quan Joan Abelló s'hi va acostar, Castellsagués el va animar a agafar un pinzell i a tacar la tela. Segons explica el mateix Abelló: «Amb una certa tremolor vaig agafar la paleta i els pinzells. La tremolor es va fer més intensa... Com era possible que, en aquell instant, descobrís amb una força que no admetia dubtes que "allò" era la meva veritat?. De totes les coses que havia provat per trobar-me a mi mateix, ara descobria que era precisament la pintura que podia omplir el meu esperit fins a sadollar-lo plenament.»[2]

Després va anar a classes de dibuix amb el mateix Castellsagués. De ben jovenet, va treballar de cambrer a la cooperativa de Mollet per poder pagar-se els estudis de dibuix. Mentre servia als clients, feia dibuixos sobre les taules de marbre.

Un fet que el va impactar molt durant la guerra va ser el bombardeig que van fer als Quatre Cantons (8-1-1938), on Abelló, amb els seus propis ulls, va veure com assassinaven gent coneguda del poble, com ara el doctor Rosés, que l'havia introduït en el món dels billars. Anys més tard, el 1993, va fer l'obra «Bombardeig als quatre cantons».

A partir de la postguerra, Joan Abelló va anar a classes de dibuix a Barcelona i, l'any 1941, començà a l'Acadèmia Baixas. També freqüentà les classes de dibuix al Reial Cercle Artístic.