Terminologia ambit: Urbanisme
Agrupació: Operació per la qual s'uneixen dues o més finques inscrites al registre per a formar una sola i nova finca registral.
Arrendatari: Que rep o que pren en arrendament alguna cosa o realitza, amb aquest caràcter, una obra o presta un servei a favor d'altri.
BCIN: Bé Cultural d'Interès Nacional.
Disciplina urbanística: Conjunt de regles que s'ocupen de la utilització del sòl i l'edificació. La disciplina urbanística és el conjunt de mesures, previstes en normes administratives però també penals, per protegir i fer complir l'ordenament urbanístic, és a dir, la regulació establerta de l'ordenació del territori i l'urbanisme. En sentit estricte, fa referència a l'exercici de tres concretes potestats administratives: la inspecció urbanística, la restauració de la legalitat (física o jurídica) infringida, i la potestat sancionadora. En sentit més ampli, engloba també la potestat d'intervenció administrativa en l'activitat urbanística mitjançant la tècnica de les autoritzacions i llicències prèvies per als actes d'edificació.
Edificació: Estudi de l'edifici des de les perspectives constructives, funcionals i socials. L'edificació inclou l'estudi de la natura constructiva de l'edifici, dels requisits i del comportament dels seus subsistemes i la seva interacció, de l'ambient interior, de la seva gestió i de la relació amb l'entorn natural, entre altres aspectes.
Estació transformadora: Instal·lació fixa per a la conversió de tensió del corrent altern i la distribució d'aquest per al consum d'una ciutat, d'una factoria o d'una indústria.
Expropiació: Acció d’expropiar; l’efecte. Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’Administració pública.
Ordenació del territori: Conjunt de mesures i actuacions públiques sobre un territori tendents a harmonitzar el creixement demogràfic, socioeconòmic i urbanístic amb les necessitats de la població, i amb una protecció adequada del patrimoni natural i del patrimoni cultural.
Planejament urbanístic: Instrument de la planificació territorial que comprèn un conjunt de plans urbanístics que ordenen l'espai.
Restauració paisatgística: Conjunt d'operacions que tenen per finalitat que la percepció visual d'un espai sigui similar o evolutivament concordant a la que componia abans de ser alterat per una activitat humana, especialment per una obra pública o una activitat extractiva.
Segregació: Separació d’una part d’un immoble per constituir un altre immoble o finca independent, de manera que es pot inscriure com a tal en el registre de la propietat.
Sòl urbanitzable: Terreny que un pla d'ordenació urbanística declara apte, en principi, per a ser urbanitzat.
Sòl no urbanitzable: Terreny que un pla d'ordenació urbanística preserva dels processos d'urbanització, entre altres motius, pels seus valors naturals, culturals o productius.
Urbanisme participatiu: Planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística.
Zòna de domini públic: Conjunt de terrenys ocupats o d'ocupació futura prevista en el projecte constructiu d'una carretera i els seus elements funcionals, i una franja de terreny, a cada costat de la via, mesurada des de l'aresta exterior de l'esplanació, de vuit metres d'amplada en autopistes i vies preferents i de tres metres en carreteres convencionals.