Història

La història de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona arrenca de la voluntat d’algunes persones i la dedicació del professorat que, en una època complicada i amb pocs mitjans, va esforçar-se per ensenyar i transmetre el gaudi per la música.

L’orígen dels estudis musicals que han donat lloc a l’actual Escola i Conservatori es troba a l’entitat Instituto Musical de Tarragona que es va crear després de la Guerra Civil. Des del curs 1983-1984 el nostre centre està situat al nucli antic de la ciutat de Tarragona, al número 10 del carrer Cavallers, i ocupa tot l’espai d’una casa pairal tarragonina, la Casa Montoliu, anterior al segle XII. 

Orígens

L’origen de l’ensenyament musical públic a Tarragona es remunta, bàsicament, a la creació de l’Instituto Musical de Tarragona, acabada la Guerra Civil Espanyola. Amb anterioritat, només es pot parlar d’entitats musicals amb fins divulgatius i/o d’esbarjo, que, com a molt, oferien classes de música i cant no reglades; sense comptar, és clar, les acadèmies particulars que hi pogués haver i les eclesiàstiques de caràcter privat.

Amb els anys, l’acadèmia d’ensenyament de música es va haver d’ampliar i formalitzar amb la creació, en el si de l’Instituto Musical, d’una escola de música. L’agost de 1948 es bastien els  reglaments per a la constitució d’una junta de patronat del Conservatori Municipal de Música. L’Escola de Música va néixer el 7 d’octubre de 1950, acompanyada per la cessió municipal de l’edifici de l’antiga escola de la Normal, al carrer Major 39, i s’inaugurava solemnement deu dies més tard. S’hi van impartir les especialitats de: piano, solfeig i teoria, i violí.

Neix el conservatori

A partir d’aquell moment, s’inicià la cursa per l’homologació oficial dels estudis impartits en aquesta nova Escola de Música de l’Instituto Musical de Tarragona.

Després de múltiples gestions, el Ministeri d’Educació Nacional reconegué oficialment els seus estudis, i es constituí el Conservatori Elemental de Música per decret de 28 de maig de 1954. El juliol de 1954, la Diputació contribuïa a condicionar i moblar els locals del Conservatori. Aquest nou centre va organitzar classes d’orientació per a cursos superiors i va comptar amb una àmplia plantilla de professors, la meitat procedents de l’Escola de Música de l’Instituto Musical.

L'ensenyament de música i la seva evolució

El maig de 1954, un decret del Ministeri d’Educació Nacional reconeixia els estudis oficials de música que impartia el Conservatori. L’augment vertiginós del nombre d’alumnes del grau professional va fer que l’Instituto Musical es veiés impossibilitat d’atendre la despesa de manteniment de plantilla del Conservatori. Així es donà pas a la intervenció dels ens públics, concretament la Diputació Provincial, la qual, sota la presidència de Josep Clúa Queixalòs, se’n féu càrrec, de manera que el Ministeri d’Educació i Ciència, amb decret de 9 de juliol de 1970, autoritzà el centre com a Conservatori de Grau Professional. Va resultar decisiva la intervenció del músic Josep M. Malato Ruiz, el qual va aportar la seva titulació de grau professional. El curs 1970-1971, d’acord amb el referit Pla d’Estudis de 1966, oferia les especialitats de: harmonia, cant, contrapunt, coral, fuga, composició i formes musicals, estètica i història de la música, la cultura i l’art, acordió, guitarra, instruments de vent (clarinet, saxo, trompeta), música de cambra, piano, solfeig, viola i violí. L’equip docent arribava als 24 membres.

L’accés en la direcció del Conservatori d’Eduard Baixauli significà un impuls que es traduí en la consolidació i ampliació dels estudis reglats del centre. A partir de les gestions esmerçades amb la Direcció General de Patrimoni Artístic del Ministeri d’Educació i Ciència, aconseguí el 25 de maig de 1977 l’autorització perquè el Conservatori de Música impartís l’assignatura de piano amb validesa oficial en grau superior, classes que anaren a càrrec de la professora titular Carme Flexas Escoda, llavors de les poques concertistes que gaudien de la titulació adequada. Aquest èxit esperonà la direcció a assolir noves fites, com la facultat d’impartir pedagogia musical i dos cursos de pràctiques de professorat, a càrrec de la professora titular Isabel Sans Mallafré. El curs 1983-1984, el primer que es realitzà a la Casa Montoliu, el Conservatori impartia les especialitats de: acompanyament, cant, contrapunt, coral, fuga, composició i formes musicals, estètica, acordió, guitarra, història de la música, de la cultura i de l’art, instruments de vent (trompeta, clarinet i saxofon), música de cambra, piano, solfeig, violí i viola. La plantilla seguia sent de 24 professors

D’ençà llavors, el Conservatori de la Diputació ha assumit la formació professional dels estudiants de música de la demarcació. El 1993, la Generalitat de Catalunya hi implantà la LOGSE (Llei 1/1990, de 3 d’octubre), i, d’acord amb l’estructura departamental de la Conselleria d’Ensenyament, el centre de Tarragona és la seu de l’Escola Elemental de Música i del Conservatori de Grau Mitjà. La nova legislació preveia la supressió del grau elemental, que passava a ser nivell elemental (no reglat). El grau professional passava a ser grau mitjà, es dividia en tres cicles de dos cursos cada un, i per accedir-hi la Generalitat establia una prova d’accés, de manera que desapareixien els exàmens de setembre i febrer. L’encaix al Conservatori de Música de Tarragona va significar suprimir el piano superior, activar la percussió, el contrabaix, el violoncel, el fagot, el trombó, la trompa, l’orgue, el clave i l’oboè, impartir totes les especialitats de l’orquestra simfònica, llevat de l’arpa i de l’acordió (especialitat aquesta última que va desaparèixer amb la mort del professor Padilla); l’aparició de noves assignatures (conjunt de guitarres, conjunt instrumental, cors, grup de percussió, informàtica musical, orquestra, tècniques corporals, etc.); la redefinició del solfeig, que passà a anomenar-se llenguatge musical; etc.

Finalment, es promulgà la Llei orgànica d’ensenyament (LOE) (2/2006, de 3 de maig), aplicada ja en el curs 2007-2008, que canvià la denominació de grau mitjà per grau professional, suprimia els cicles i activava noves assignatures: acompanyament, anatomia del músic, cor, interpretació i escena, introducció a la direcció d’orquestra, etc.

La titularitat del centre és de la Diputació de Tarragona, la qual té establert dos convenis amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, un per l’Escola i un pel Conservatori de Grau Professional.

Font: Llibre Escola i Conservatori de Música de Tarragona: 25 anys a la Casa Montoliu. Editat per la Diputació de Tarragona (juny  2009)