70 anys del conservatori

La història de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona arrenca de la voluntat d’algunes persones i la dedicació del professorat que, en una època complicada i amb pocs mitjans, va esforçar-se per ensenyar i transmetre el gaudi per la música.

Taula de continguts

• Orígens
• Neix el conservatori
• L'ensenyament de música i la seva evolució

L’orígen dels estudis musicals que han donat lloc a l’actual Escola i Conservatori es troba a l’entitat Instituto Musical de Tarragona que es va crear després de la Guerra Civil. Des del curs 1983-1984 el nostre centre està situat al nucli antic de la ciutat de Tarragona, al número 10 del carrer Cavallers, i ocupa tot l’espai d’una casa pairal tarragonina, la Casa Montoliu, anterior al segle XII. 

Orígens

L’origen de l’ensenyament musical públic a Tarragona es remunta, bàsicament, a la creació de l’Instituto Musical de Tarragona, acabada la Guerra Civil Espanyola. Amb anterioritat, només es pot parlar d’entitats musicals amb fins divulgatius i/o d’esbarjo, que, com a molt, oferien classes de música i cant no reglades; sense comptar, és clar, les acadèmies particulars que hi pogués haver i les eclesiàstiques de caràcter privat.

Amb els anys, l’acadèmia d’ensenyament de música es va haver d’ampliar i formalitzar amb la creació, en el si de l’Instituto Musical, d’una escola de música. L’agost de 1948 es bastien els  reglaments per a la constitució d’una junta de patronat del Conservatori Municipal de Música. L’Escola de Música va néixer el 7 d’octubre de 1950, acompanyada per la cessió municipal de l’edifici de l’antiga escola de la Normal, al carrer Major 39, i s’inaugurava solemnement deu dies més tard. S’hi van impartir les especialitats de: piano, solfeig i teoria, i violí.

Neix el conservatori

A partir d’aquell moment, s’inicià la cursa per l’homologació oficial dels estudis impartits en aquesta nova Escola de Música de l’Instituto Musical de Tarragona.

Després de múltiples gestions, el Ministeri d’Educació Nacional reconegué oficialment els seus estudis, i es constituí el Conservatori Elemental de Música per decret de 28 de maig de 1954. El juliol de 1954, la Diputació contribuïa a condicionar i moblar els locals del Conservatori. Aquest nou centre va organitzar classes d’orientació per a cursos superiors i va comptar amb una àmplia plantilla de professors, la meitat procedents de l’Escola de Música de l’Instituto Musical.

L'ensenyament de música i la seva evolució

El maig de 1954, un decret del Ministeri d’Educació Nacional reconeixia els estudis oficials de música que impartia el Conservatori. L’augment vertiginós del nombre d’alumnes del grau professional va fer que l’Instituto Musical es veiés impossibilitat d’atendre la despesa de manteniment de plantilla del Conservatori. Així es donà pas a la intervenció dels ens públics, concretament la Diputació Provincial, la qual, sota la presidència de Josep Clúa Queixalòs, se’n féu càrrec, de manera que el Ministeri d’Educació i Ciència, amb decret de 9 de juliol de 1970, autoritzà el centre com a Conservatori de Grau Professional. Va resultar decisiva la intervenció del músic Josep M. Malato Ruiz, el qual va aportar la seva titulació de grau professional. El curs 1970-1971, d’acord amb el referit Pla d’Estudis de 1966, oferia les especialitats de: harmonia, cant, contrapunt, coral, fuga, composició i formes musicals, estètica i història de la música, la cultura i l’art, acordió, guitarra, instruments de vent (clarinet, saxo, trompeta), música de cambra, piano, solfeig, viola i violí. L’equip docent arribava als 24 membres.

L’accés en la direcció del Conservatori d’Eduard Baixauli significà un impuls que es traduí en la consolidació i ampliació dels estudis reglats del centre. A partir de les gestions esmerçades amb la Direcció General de Patrimoni Artístic del Ministeri d’Educació i Ciència, aconseguí el 25 de maig de 1977 l’autorització perquè el Conservatori de Música impartís l’assignatura de piano amb validesa oficial en grau superior, classes que anaren a càrrec de la professora titular Carme Flexas Escoda, llavors de les poques concertistes que gaudien de la titulació adequada. Aquest èxit esperonà la direcció a assolir noves fites, com la facultat d’impartir pedagogia musical i dos cursos de pràctiques de professorat, a càrrec de la professora titular Isabel Sans Mallafré. El curs 1983-1984, el primer que es realitzà a la Casa Montoliu, el Conservatori impartia les especialitats de: acompanyament, cant, contrapunt, coral, fuga, composició i formes musicals, estètica, acordió, guitarra, història de la música, de la cultura i de l’art, instruments de vent (trompeta, clarinet i saxofon), música de cambra, piano, solfeig, violí i viola. La plantilla seguia sent de 24 professors

D’ençà llavors, el Conservatori de la Diputació ha assumit la formació professional dels estudiants de música de la demarcació. El 1993, la Generalitat de Catalunya hi implantà la LOGSE (Llei 1/1990, de 3 d’octubre), i, d’acord amb l’estructura departamental de la Conselleria d’Ensenyament, el centre de Tarragona és la seu de l’Escola Elemental de Música i del Conservatori de Grau Mitjà. La nova legislació preveia la supressió del grau elemental, que passava a ser nivell elemental (no reglat). El grau professional passava a ser grau mitjà, es dividia en tres cicles de dos cursos cada un, i per accedir-hi la Generalitat establia una prova d’accés, de manera que desapareixien els exàmens de setembre i febrer. L’encaix al Conservatori de Música de Tarragona va significar suprimir el piano superior, activar la percussió, el contrabaix, el violoncel, el fagot, el trombó, la trompa, l’orgue, el clave i l’oboè, impartir totes les especialitats de l’orquestra simfònica, llevat de l’arpa i de l’acordió (especialitat aquesta última que va desaparèixer amb la mort del professor Padilla); l’aparició de noves assignatures (conjunt de guitarres, conjunt instrumental, cors, grup de percussió, informàtica musical, orquestra, tècniques corporals, etc.); la redefinició del solfeig, que passà a anomenar-se llenguatge musical; etc.

Finalment, es promulgà la Llei orgànica d’ensenyament (LOE) (2/2006, de 3 de maig), aplicada ja en el curs 2007-2008, que canvià la denominació de grau mitjà per grau professional, suprimia els cicles i activava noves assignatures: acompanyament, anatomia del músic, cor, interpretació i escena, introducció a la direcció d’orquestra, etc.

La titularitat del centre és de la Diputació de Tarragona, la qual té establert dos convenis amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, un per l’Escola i un pel Conservatori de Grau Professional.

Font: Llibre Escola i Conservatori de Música de Tarragona: 25 anys a la Casa Montoliu. Editat per la Diputació de Tarragona (juny  2009)

El Conservatori de Tarragona celebra el seu 70è aniversari amb un concert espectacular el 22 de març. Amb gairebé 300 alumnes participants, l'esdeveniment inclourà les següents actuacions: Grup de Vent Metall del conservatori Grup de Guitarres del conservatori amb guitarristes exalumnes convidats Cors d'Escola (M6) Grup de clarinets del conservatori Orquestra del conservatori amb solistes de piano Banda del conservatori amb solistes de l'aula de cant Grup de Percussió del conservatori Aquest concert no només serà una celebració del passat i del present del Conservatori, sinó també una mirada cap al futur, un recordatori de l'impacte durador que té en la comunitat musical local i més enllà. Aquesta ocasió no seria completa sense la presència de personalitats prominents del món musical, així com exalumnes i exprofessors, que convergiran per compartir en aquesta celebració única. L'entrada és gratuïta amb invitació, una generosa invitació a tots els amants de la música per unir-se a aquesta festa de la melodia i la memòria.   Lloc: Palau de Congressos de Tarragona Hora: 18:30 h

PROGRAMA

18.00 h Obertura de portes

3 Danses nòrdiques                                                    E. Grieg 

Rinaldo                                                                        F. Haendel 

Misteriosa vida                                                            A. Piazzolla

Grup de clarinets del conservatori. Oriol Estivill, director

18.30 h Inici de l’acte

Presentació a càrrec de diferents autoritats

La Mourisque                                                               T. Susato

Ala triste                                                                       R. Baños

Grup de vent metall del conservatori. Carles Lorente, director

La filla del marxant                                                      Pop. Catalana

Minuetto                                                                      L. Boccherini (arr. G.Pérez-Quer)

El vell castell                                                               M. Mússorgski 

Joropo                                                                         A. Forrest

Conjunt de guitarres del conservatori. Juan Becerra, director

Exalumnat de guitarra

Cor d’escola (Música 6)

Concertino per a piano i orquestra de corda               D. Csengery

• Allegro con brio 
• Andante semplice 
• Presto 

Sílvia Carrasco, piano solista

Clara Montolio, piano solista

Edgar García, piano solista

Orquestra de grau professional (cursos de 1r a 6è)

Àlex Sansó, director

Carmen (selecció de les suites 1a i 2a)                      G. Bizet

• Preludi
• Aragonesa
• Intermezzo
• Havanera
• Toreadors

Orquestra simfònica del Conservatori         

Marcel Ortega, director

Danger Line                                                              C. Betts

Grup de percussió del conservatori. Francesc Vidagany, director

Perfect                                                                      Ed Sheeran (Arranj. Michael Brown)

Font Negra                                                               Ó. Navarro

Cançó d'amor i de guerra (3 fragments)                 R. Martínez Valls (Arranj. J. Bta. Meseguer)

• Preludi (banda)
• Cançó de l'Avi (banda i solistes de veu)
• Francina i Noies (banda, solistes de veu i cor)

Banda de grau professional

Jordi Masip, director

Rogeli Rodríguez, director

Nerea López Lazcano, soprano

Lluís Pons Ferré, baríton

Cor Jove del conservatori, Marcel Ortega, director

Alumnat de l’aula de cant. Professores: Mercè Baiget i Anna Ollet

Dolça Alcanyís i Macías, actriu

Cicle 70 anys a la ciutat de Tarragona

El Conservatori de Música de Tarragona està commemorant un moment històric: el seu 70è aniversari. Des de les seves humils arrels fins a la seva consolidació com a institució musical de renom, el conservatori ha deixat una empremta indelible en la història cultural de la ciutat.

Per celebrar aquesta ocasió especial, s'ha organitzat un cicle de concerts únic que recorre algunes de les localitzacions més emblemàtiques on el conservatori ha tingut la seva seu al llarg dels anys. És una oportunitat per reviure els moments destacats de la seva trajectòria i per compartir la passió per la música amb la comunitat tarragonina.

El cicle de concerts s'iniciarà el divendres 12 d'abril a l'Antic Ajuntament, un lloc que ha vist com el conservatori creixia i es desenvolupava al llarg del temps. El següent concert tindrà lloc el divendres 19 d'abril a l'Antiga Audiència, una altra ubicació que ha estat testimoniat de l'evolució musical de la ciutat.

Finalment, el cicle culminarà el dissabte 27 d'abril al mateix Conservatori, l'actual seu que ha estat el centre neuràlgic de la formació musical durant moltes dècades.

Cada concert promet ser una experiència única, plena de memòries compartides i música que ressona en els cors dels espectadors. És una gran oportunitat per a tots aquells que estimen la música i que volen celebrar el ric patrimoni musical de Tarragona.