El Palau Bofarull
Construït el 1770 per l'arquitecte Francesc Bofarull, fou encarregat pel seu germà Josep Bofarull i Gavaldà, batlle de Reus i títol nobiliari per mitjà de tres concessions reials (1760, 1772 i 1774).
Les obres foren realitzades en dos moments: en una primera fase es bastiria amb la construcció del saló noble.
Així, la decoració del gran sostre és datada al 1788, obra d'un dels millors pintors de l'època, en Pere Pau Montanyà. Les escenes representades fan referència al comerç i una glorificació de la monarquia borbònica.
El saló amb les seves pintures, a més de la peça més destacable de l'edifici, és l'única que ens ha arribat sense modificacions tot i que ha calgut restaurar-ne totalment els paraments verticals, el paviment i els llums.
Els Bofarull van residir aquí fins el 1863, i la propietat va passar per herència als Querol Rius, comtes de Rius.
Més tard ocupà l'edifici la societat recreativa El Olimpo, fins a l'any 1936, en què va ser incautat per la FAI (Federació Anarquista Ibérica). Passada la guerra fou ocupat pel Frente de Juventudes fins que, a la dècada dels 40 va passar a mans del Club Natació Reus Ploms.
Aquesta entitat va conservar les diverses sales i sobre tot el gran saló, però va modificar en profunditat la part posterior de l'edifici en cobrir l'ampli pati per tal de bastir una sala de ball i un bingo.
El 1985 va ser comprat per la Diputació de Tarragona amb l'objectiu d'ubicar-hi la seu de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus.
El projecte de restauració, obra de l'arquitecte Xavier Olivé, completa tres aspectes en la intervenció. D'una banda, restituir la volumetria original de l'edifici, tret de l'edificació existent a l'antic jardí, que ha estat reestructurada per dotar l'edifici d'una sala d'audicions. D'altra banda la restauració rigorosa i estricta del saló noble, l'escala i la façana. I finalment, les golfes, que es modifiquen i amplien per ubicar-hi les aules del Conservatori.
Fitxers relacionats
Palau bofarull
Palau bofarull
Palau bofarull