Història

La Diputació de Tarragona es va constituir per primera vegada, l'any 1822, com a Diputació Provincial, de la qual en fou president Jacobo Gil de Avalle. Descobreix aquí els orígens de la nostra institució.

Façana de la Diputació del segle XIX
Façana de la Diputació del segle XIX

Posteriorment, i en compliment del Reial decret de 25 de setembre de 1835, el governador civil de la província convocà eleccions, i la nova constitució provincial es feu pública a través del Butlletí Oficial del 26 de gener de 1836. La primera sessió de la nova institució va tenir lloc el 2 de març següent. Amb el temps, la nova corporació tarragonina va anar ampliant competències i desenvolupant una capacitat operativa cada cop més gran.

Però la història de les diputacions ha estat plena d'alts i baixos. Després de períodes de grans convulsions, avui, el nou paper de la Diputació de Tarragona s'encaixa en els serveis i ajudes administratives i tècniques als ajuntaments, amb preferència sobre aquells que no disposen de suficients recursos econòmics o de personal. A través del Servei d'Assistència al Municipi (SAM) la Diputació posa a l'abast local tot un conjunt de serveis que van des de l'assessorament jurídic al cultural, passant per la formació, la redacció de projectes, la informàtica, etc. En definitiva, la Diputació s'ha adaptat als temps presents oferint als municipis una ajuda tècnica i administrativa que els prepari davant les noves necessitats i responsabilitats ciutadanes.

Les Diputacions, prop de 200 anys d'història

Les diputacions van néixer a l'empara de la Constitució de Cadis de 1812, en el que es considera el primer intent d'instaurar un règim liberal a Espanya, després de la caiguda de l'Antic Règim.

La divisió territorial i administrativa de les diputacions s'inspirà en el model polític francès, que culminarà amb l'establiment de les 49 províncies a partir del Decret de Javier de Burgos, de l'any 1833. Des d'aquell moment i fins a l'actualitat, la Diputació Provincial s'ha mantingut amb petites modificacions estructurals.

L'etapa revolucionària de les Corts de Cadis va acabar amb el retorn de l'absolutisme de Ferran VII (1814-1833). En aquesta època es van suprimir les diputacions, a excepció del parèntesi que suposà el Trienni Liberal de 1820-1823. Des de la fi de l'absolutisme i al llarg del segle XIX, les diputacions es van mantenir, tot i que en algunes etapes el seu funcionament es va veure limitat. Exemples d'aquestes limitacions són els anys del "Consejo Provincial" (1845-1868), les diferents Guerres Carlines o la Revolució de 1868.

El Sexenni Revolucionari (1868-1874) va ser una època inestable que dificultà igualment el funcionament de l'organisme, tot i que hi va haver canvis importants, com l'establiment de la presidència separada del càrrec de governador. Fins aquell moment, el president de la Diputació sempre depenia, en última instància, del governador civil, que, de fet, era el cap del govern provincial.

Després dels anys revolucionaris, s'inaugurarà l'etapa de la Restauració, que aconduirà cap a la instauració de la Segona República  l'any 1931. En aquests anys les diputacions van anar regularitzant les seves funcions i competències. En el cas català, cal destacar la formació de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1914. La Mancomunitat unia les quatre diputacions catalanes tot recollint les seves atribucions i els seus recursos. Això representava el primer intent d'aconseguir una administració autènticament catalana dins l'Estat espanyol.

Amb el cop d'estat de Miguel Primo de Rivera, la Mancomunitat va ser eliminada i les quatre diputacions catalanes van recuperar les primitives actuacions per separat. A partir de la proclamació de la II República Espanyola, la Generalitat de Catalunya va assumir les atribucions de les diputacions i va implantar les Comissaries com a delegacions del govern en el territori. Després de la Guerra Civil de 1936-1939, les diputacions van reprendre de nou la seva activitat fins a l'actualitat, passant per diversos períodes d'influència i treball divers. En el període franquista, es van reorganitzar sota les directrius del règim, controlades per la figura del governador civil. Finalitzat el règim franquista l'any 1975, amb la transició democràtica, es va obrir novament el debat sobre la dissolució de les diputacions. Aquesta dissolució no s'ha produït, tot i que algunes de les seves competències s'han anat transferint a la Generalitat.

Galeria d'imatges