Guia de l'Arxiu

Presentació

Fins i tot per a davallar als inferns cal una bona guia, especialment si la nostra intenció és retornar sans i estalvis —i enriquits— del viatge: recordem els exemples d’Enees, que baixa a l’avern acompanyat per la sibil·la de Cumes, tal com ens descriu Virgili a l’Eneida; o el fil d’Ariadna, que permet reeixir Teseu del laberint després que hagi mort el Minotaure; o els hendecasíl·labs de Dante Alighieri, a la Divina Comèdia, que ens narren el viatge de Virgili —la ciència o raó— de la mà de Beatriu —la intenció— per tal de circular pels deu nivells de l’Infern amb la màxima seguretat. Perquè guiar, segons el dret feudal i consuetudinari que ens recorda Joan Coromines, significa fer escorta a algú per garantir-li la seguretat. La paraula infern no és arbitrària en el context dels arxius, ja que li coneixem una accepció del tot precisa i escaient per al nostre ofici. Segons llegim al diccionari, es tracta d’un lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l’abast de tothom.

Molts arxius han restat a l’infern durant dècades —o segles— per la manca de transparència de governs i d’administracions no democràtiques. Els documents del poder, el poder dels documents, és un joc de paraules que respon a una realitat a la qual Ramon Alberch i Josep M. Mundet han donat forma de llibre. Amb la reinstauració de la democràcia política i de la formació i professionalitat del gremi d’arxivers, els arxius han recuperat la llum i han anat ascendint des del fons de l’infern fins a l’alta claror dels ziggurats. Teseu eixia del laberint mercès a un fil de cotó, Enees amb un branquilló d’or, Virgili amb la revelació de la dona. Per entrar al laberint dels arxius —sales, prestatgeries, compactes, capses, lligalls i documents— també ens cal una eina, una làmpada per a circular amb seguretat i eficàcia. És a dir: una guia escrita.

D’uns anys ençà, el nombre d’instruments de descripció d’arxius —públics o privats— s’ha vist multiplicat amb valors que superen amb escreix l’obra feta durant les dècades anteriors: guies, inventaris, catàlegs i índexs són eines de consulta i ús freqüents als arxius. El Camp de Tarragona n’és un exemple que no desmereix del conjunt de Catalunya ni d’Espanya. Aquests instruments corresponen a la vitalització dels treballs i activitats en què darrerament s’han immergit els arxius, en una doble i complementària finalitat: valorar els seus fons i facilitar als estudiosos eines de coneixement per a realitzar treballs d’investigació.

L’any 1999 la Diputació de Tarragona va iniciar un procés de reorganització i normalització dels seus fons documentals amb tots aquests elements com a pautes de treball; l’any 2001 ja va publicar la primera guia de l’Arxiu, per bé que només es tractava d’un tríptic amb uns textos explicatius mínims, però fonamentals, i un quadre de classificació dels seus fons històrics. Ara aquella primera guia s’amplia amb continguts i, naturalment, amb gruix. Ha estat un esforç considerable tant per part del seu personal tècnic i administratiu, com també dels responsables polítics, que han alenat la renovació i la posada al dia del seu patrimoni documental.

Aquesta guia, redactada tenint en compte les normes ISAD(G), pretén ser una eina que mostri els orígens, estructura i evolució de la Diputació de Tarragona, de l’Arxiu i dels fons documentals dels segles XIX-XXI; alhora, enceta un projecte editorial que vol continuar amb l’edició d’inventaris i catàlegs que ajudin a difondre el seu patrimoni documental —escrit i gràfic— amb el qual afavorim la consulta i la investigació.

Confiem que aquest instrument que ara teniu a les mans serveixi d’estímul i de confiança als diletants, investigadors i professionals per endinsar-se en un món de cultura i d’història cada vegada més clar, net i ordenat.

Eugeni Perea Simón
Cap de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona