Palau de la Diputació

El Palau de la Diputació, construït a la segona meitat del segle XIV, és l'edifici que avui allotja els serveis de govern administratiu de la Diputació.

Façana del Palau de la Diputació
Façana del Palau de la Diputació

Ple de llum i decorat senzillament, dins d'un ambient digne, ocupa el lloc que antany va ser un nucli religiós, lloc de recés, oració i treball.

L'edifici fou construït a la segona meitat del segle XIV, quan un grup de frares que residien a la veïna ciutat de Valls va sol·licitar, al municipi de Tarragona, un lloc per viure i per edificar una església i un convent. Aquest espai fixat pel municipi quedava fora de l'emmurallat però proper a la ciutat.

Quan els van cedir els terrenys, els frares de sant Antoni van instal·lar-se a Tarragona i van donar així el nom a la zona. La figura amb el nom de passeig de Sant Antoni comprèn tot el voltant de la muralla que puja des de l'accés del mig del nucli urbà fins a la Porta de Sant Antoni, tal i com s'anomena la portalada de la muralla.

Decorada amb la creu de Sant Antoni, la muralla s'aixecà per protegir, de forma simbòlica, l'entrada de la ciutat (1604) i àdhuc la plaça-jardí de Sant Antoni.

En aquesta part es va construir un baluard, per reforçar les defenses de la plaça forta, a causa de les guerres. D'aquest baluard, del qual gairebé no en queda res, se'n va dir el baluard de Sant Antoni.

El fet que el convent fos tan a la vora de la línia defensiva de la ciutat va ser la causa que es produïssin tants desperfectes i s'enderroquessin i reconstruïssin els murs en èpoques diferents. La darrera destrossa va ser a la Guerra de la Independència  o del Francès (1808–1814).

L'edifici actual conserva avui per avui part de la construcció, reforma i eixamplament fet a les acaballes del segle XVII. Aquestes obres foren fetes amb l'ajuda personal de l'arquebisbe José Sanchiz (1680- 1694) que pertanyia a l'ordre de la Mercè, l'escut del qual es troba al Saló de Sessions de la Diputació, gairebé en el mateix lloc per al qual va ser fet (1690).

Del traçat antic, s'ha conservat el pati d'entrada, que correspon al claustre del convent, i el Saló de Sessions, en el qual s'ha conservat part de la decoració restaurada, tal i com podem veure a les pintures murals del segle XVII que hi ha a la que va ser una de les capelles laterals de l'església.

A la primera meitat del s. XIX (1835), amb la desamortització, la propietat de l'edifici va passar de mans de l'església a mans de l'Estat, que va acabar cedint-lo per instal·lar-hi la Casa Provincial de la Beneficència, la qual va acollir nens abandonats i necessitats. En tenien cura les germanes de Sant Vicenç de Paül fins a l'any que es van traslladar i l'edifici es va destinar a la Diputació que, fins aleshores, havia ocupat la meitat de l'edifici, l'actual Palau Municipal. 

Galeria d'imatges
  • Palau de la Diputació: Façana
  • Palau de la Diputació: Vista de la façana
  • Palau de la Diputació: Pati del Palau
  • Palau de la Diputació: Vestíbul
  • Palau de la Diputació: Saló de plens
  • Palau de la Diputació: Panoràmica del pati
  • Palau de la Diputació: Detall del pati
  • Sala Santiago Costa
  • Palau de la Diputació: Pati i claraboia